Visita de Màrius Sampere

7 de juny de 2007.
Dies abans de la data prevista em proposen recitar un poema davant de més de 100 persones d’en Màrius Sampere. El detall que falta per apreciar és que aquest bon home també hi estaria present.
Em va fer gràcia això de recitar un poema, així que amb una companya arribem a la conclusió que si no ho fem juntes, no sortirem.
I així va ser.

Un duet.

Un poema a dues veus, seria interessant. Sempre volem complicar les coses nosaltres.
L'hora abans d'anar a l'auditori teniem classe de llatí i els nervis ens van envair, els nervis van poder superar-nos.
Repassar el poema. Una altra vegada, i una altra, i una altra.
D'acord, ens surt perfecte.

Ha arribat l'hora.
Són dos quarts de cinc en punt i s'obre la porta de l'auditori. Són tots els professors envoltant al poeta. Ell, Màrius Sampere.
Nosaltres tenim la sensació que alguna cosa no ens quadrarà, que ens equivocarem, però no volem fer pronòstics pequè encara ens posarem més nervioses.

Toca el torn de la primera alumna a recitar. Està una mica nerviosa i li tremola la veu.
Sampere la felicita

La nostra hora. Comencem a recitar. Tothom resta en silenci...

“Davant del mirall”: 

Taca externa de l’oculti sagnant,
per un somrís teu jo donaria la vida,
per un somrís veritable,
no i no i mil cops no
aquesta mena de còpia, l’orgull,
sempre el capgirat orgull
de la llum caiguda. 
Per un somrís teu, oh vidre
servent i tan fred! D’aquesta imatge
paral·lela a mi que sols em parla
d’ulls que no s’han vist, de llavis
que no s’han besat, d’un cor just
a banda contrària del cor.

Acabem. Aplaudeixien.
Ens hem equivocat a mig poema, però m'ha agradat recitar-lo.

Ara bé, ens agafa el paper que teniem apuntat el poema i decideix recitar-lo. Ens trenquem a miques.
Com pot ser que reciti tant extremadament bé aquest home? És clar, és poeta.
Veient tot això ens hem adonat que potser seria millor no haver recitat el poema perquè hem estat les úniques que ell ha llegit també el poema.

A les 17.30 sortim per la porta de l'auditori. No ho sé, m'ho esperava més llarg tot plegat... Tot i així he pogut comprovar que Màrius Sampere és una persona mol propera als altres, molt familiar. Té un sentit de l'humor molt agut. Ha estat una experiència que no hem desaprofitat.

 

....Els seus ulls cristal·lins m'han hipnotitzat....

"Koan”: 
Em dic Màrius i vaig néixer, m’hi ajudaren
legions de dimonis, entre els quals hi havia
els meus pares, els darrers ancestres
i sens dubte els més bells. Encara me’ls estimo
i ells m’estimen a mi, em consta: bo i morts
m’aconsellen i animen. Tot això ho sé
perquè hauré de morir. 
També a vosaltres
us cridaran pel vostre nom
i naixereu, també us hi ajudaran
legions de dimonis, un dels quals seré jo.