Màrius Sampere
TAMBÉ MOLTES VEGADES
També moltes vegades,
per no dir quasi totes,
l'amor escau en els detalls més simples,
un botó descordat, un mocador
amb indicis d'algú, l'endevinalla
d'una frase incompleta, o fer un bisbe
quan no sabíem què dir, o un punt de sal
a la pell, o una ratllada
de plom en una cama. Tot allò
que no esperàvem de l'amor, i que ve d'ell. Llavors,
avancem les mans, palpem l'objecte
estimat, ens el quedem, i no volem
cap més regne.
***
Els petits detalls, en el fons són els més significatius. L’amor passional, profund no és aquell que es valora per les paraules sinó pels fets que evidencien la presència d’aquest o no. Els grans amors no es mesuren per això. Els petits detalls són els que ens fan tornar bojos, els que ens desesperen, els que ens fan actuar de manera irracional però a la vegada plena de significat. I Màrius Sampere aconsegueix reunir i resumir aquest sentiment que se sent quan un està enamorat en aquest poema. Mai saps quan ni on aquests petits fets succeiran i en el moment precís no vols estar en cap més regne que el de l’amor compartit. És en aquest fragment en què Sampere ens canvia la persona en si per un objecte, l’amor ens fa posseïr una gran fortuna anomenada amor.
Un simple bisbe pot ser la culminació de la compenetració de la parella o un boto descordat el que desfà a l’altre membre. I ens agrada. … Tot allò que no esperàvem de l'amor, i que ve d'ell…____________________________________________________
MAI NO ARRIBARÀ LA FI DEL MÓN
Mai no arribarà la fi del món
si et recordo la veu i
sigui recordada
la meva veu després, i molt més tard
encara, la memòria fidel,
conjurant la tenebra i els enterramorts,
arrenqui del silenci les imperceptibles
preguntes dels ulls cecs: on ets?, on ets?, on ets?,
i cap desposta no s'alci de la terra
llevat d'una flor.
(Les imminències, Proa, 2002)
**
L’amor és cec. I la fi de món no serà concebida si el teu amor està connectat amb el meu. Una paraula teva serà la causant que aquest final no arribi. Aquesta provocarà que el meu record perduri junt amb la teva veu. La meva memoria serà fidel. La memòria sempre ha estat, és i serà companya de l’amor. L’amor serà capaç de superar aquella foscor que ens provoca temor i arrencarà el silenci de la pregunta on ets? Perquè l’amor és cec. I llavors florirà una flor en el teu nom, en el nostre nom. Tots algun dia hem de morir, però sense amor no viuríem ni la meitat del que ho fem ara. Sense amor no tindríem raó de viure, raó de tenir consciència, raó de tenir memoria, no tindríem raó d’esser ésser. I el poeta n'és la prova.
1 comentario
Alba -
Per part del poema "Mai no arribarà la fi del món." M'encanten els versos on diu, "Preguntes dels ulls cecs: on ets?, on ets?, on ets?, i cap depsosta no s'alci de la terra llevat d'una flor." I tu seguit comentes; "L'amor serà capaç de superar aquella foscor que ens provoca temor i arrencarà el silenci de la pregunta on ets? Perquè l'amor és cec. I llavors florirà una flor en el teu nom, en el nostre nom. Tots algun dia hem de morir, però sense amor no viuríem ni la meitat del que ho fem ara."
Es totalment cert que l'amor és cec, per que quant t'enamores, sense témer la part més obscura de la persona a qui estimes, es superen els mes alts cims, i fins i tot es supera la mort.
Crec que he escrit massa espero que no et molesti el comentari, bon estiu felicitats per aquest artícle magrada molt i salutacions d'en David Cos.
Alba.