Blogia
El silenci que m'envolta és la solfa que em fa viure

M À R I U S . S A M P E R E

"Qui els llegeixi caurà, invariablement, en el parany de la tendresa o inoqüitat aparent dels versos inicials, per sentir-se atrapat en els centrals i rebre, en els darrers, un veritable tret de gràcia. D’altres vegades ocorre a l’inrevés: a un plantejament agosarat succeeix una conclusió apacible que desarma i predisposa a la meditació."

0 comentarios